Alfons Ramon: “El vòlei em va ajudar a evadir-me del càncer”
4 febrero 2025 | Por lorenzo | Categoria: PolideportivoEl president del CV Sóller ens conta la seva experiència quan en l’any 2015 va patir un linfoma. Alfons Ramon destaca la importància del voleibol en el procés de curar-se de la malaltia i ajudar-lo a evadir-se.
El solleric és un dels molts exemples de les Illes Balears que han patit i superat un càncer, una lluita que any rere any protagonitzen centenars de milers de persones d’arreu d’Espanya i que, en un dia com avui, en el Dia Mundial Contra el Càncer, des de la FVBIB volem donar-lis força, ànims i l’enhorabona per la seva força de voluntat, pel seu optimisme i per un esperit de lluita encomiable i exemplar per tota la nostra societat.
Pregunta: Quin va ser el primer símptoma que vares tenir?
Resposta: Jo tenia mal a una cama. Els metges em deien que era una fissura arran d’un cop, però quan vaig anar a un partit de vòlei al camp del Cide, baixant les escales del pavelló, la cama em va fallar, em varen portar a l’hospital i aquí va ser quan se’n varen adonar que era un linfoma.
P: Com et vares sentir quan vares rebre aquesta noticia?
R: El que et passa pel cap és una decepció molt gran perquè no t’ho esperes, però després, quan vas reflexionant, et preocupes més per qui tens devora que no per tu mateix.
P: Quina relació tenies amb el vòlei quan et varen diagnosticar el linfoma?
R: En aquell moment entrenava l’equip sènior de Primera Balear del CV Sóller i també era el president del clu
P: Com et va afectar la malaltia amb aquestes labors relacionades amb el vòlei?
R: Durant un mes, mes i mig, dos o tres, el vòlei i la feina varen ser una part secundària, jo només estava lluitant per posar-me bé el més aviat possible. Una vegada varen passar tres mesos i veia que la cosa anava en els períodes que havien estipulat els metges, em vaig anar animant i vaig seguir fent les meves funcions, sobretot de president. Les funcions d’entrenador, tot i que no podia conduir, m’acompanyaven als partits i em tornaven a ca meva, i així em passava més el temps.
P: Quin paper creus que va jugar el vòlei en aquest procés de recuperació?
R: El vòlei em va ajudar a que esté distret i no em menjàs tant el “coco” de lo que tenia. Jo sabia que anava a l’entreno i a l’entreno amb les nines m’evadia de lo que tenia.
P: Et canvia la percepció de la vida i l’esport després de passar per una malaltia així?
R: Sí, i qui digui que no falta a la veritat. Ara li dono importància a coses que abans no n’hi donava, per mi l’important és la salut i estar amb alegria, i abans no ho pensava, estava dins aquesta voràgine del dia a dia, de la vida, i no penses clarament amb les coses importants.
P: Què li diries a una persona que està patint un càncer en aquests moments?
R: Que tingui il·lusió i que sigui fort a l’hora de curar-se, que hi cregui, ho pot aconseguir, encara que sigui molt difícil. Hi ha mitjans avui en dia que et poden ajudar molt a aconseguir-ho.