CARTA D’UN NIN ESPORTISTA

7 marzo 2021 | Por lorenzo | Categoria: Fútbol, Fútbol Base

 

Tenc 8 anys i m’agrada molt jugar a futbol, l’any passat era el meu primer any com a futbolista federat,disfrutava de jugar els partits amb els meus amics, no en guanyàvem molts però no ens importava gaire perque apreniem moltes coses, apreniem a perdre i a participar,

apreniem que els contraris també eren nins de la nostra edat que els hi agradava el futbol i ho feien molt bé, apreniem que hi ha un àrbit al que hem de respectar en les seves decisions, un entrenador al que fer cas per ser millors jugadors i millors persones, apreniem quan estàvem a la banqueta vegent com jugaven els altres. I en acabar el partit els nostres pares ens feien moltes mambelletes tan si guanyàvem com si perdíem, tot això ens agradava molt, perquè estàvem junts i creixiem junts!

Però va arribar el Covid, i tot va aturar, nosaltres vàrem quedar a casa, vàrem obeir sense entendre ben bé que passava però ho vàrem fer, practicavem amb la pilota a casa, feiem els deures a casa, tocàvem els instruments acasa, ho feiem tot a casa i per l’ordinador, que no ésgaire divertit.

Poc a poc tot va anar millorant, vàrem passar l’estiu,vàrem començar l’escola, amb màscara, sense poder jugar gaire al pati, sense poder fer aferrades als amics ni als mestres, però vàrem obeir i ho hem fet tan bé que no hem hagut d’aturar l’escola en cap moment, llavor vàrem poder començar a entrenar, sense contacte, ens conformarem perquè les ganes eren moltes de jugar a futbol i vàrem estar molt contents, però ara ja estam cansats, tenim moltes ganes de jugar partits, el futbol és jugar, és un esport d’equip, i vàrem veure com els nins grans començaven les lligues, mos demanàvem perquè noltros no! Que haviem fet malament per no poder jugar partits, ni als entrenaments!

Però com que ens agrada molt el futbol, seguirem entrenant sense contacte, amb paciència, esperant que en qualsevol moment ens donassin permís per poder jugar, però la cosa es va complicar, i per Nadal una altra vegada tot aturat! Vàrem tornar aturar d’entrenar, vàrem tornar fer cas del que ens deien! I ara que pareix que tot millora i que els nins grans tornaran jugar, mos tornam demanar perquè nosaltres No? Que hem tornat a fer malament?

Perquè haurem estat més d’un any sense jugar partits de futbol? Jugar ens fa créixer en valors, ens fa millorar. En els nostres partits, el contacte és mínim i hem après a fer molt de cas de totes les indicacions que ens donen. Haurem de pensar que fer cas del que ens diuen no serveix per res!

Comentarios cerrados