CCE SANT LLUIS ; TRIOMF PER SEGUIR ESCALANT POSICIONS

16 octubre 2017 | Por lorenzo | Categoria:

Pot estar content Elias Noval amb el comportament dels seus jugadors en la seva visita a Los Nogales. Un equip seriós i treballador, amb l’empaquetatge dels equips que saben competir, la primera plantilla es va endur tres punts d’or amb tota justícia, va ser el premi a un treball conscienciós. Va ser un d’aquells triomfs que s’assoleixen picant pedra, a força d’ordre, solidaritat i caràcter. Les va tenir el CCE Sant Lluís, on van tornar a funcionar les rotacions -Nacho entrà per Toni Vinent – i l’ordre lluisser va demostrar, una vegada més, la seva importància transcendental. Els gols, senzillament, segueixen sent cosa dels dos davanters, que novament van tornar a marcar els dos, Nacho Mateo el primer i Javier Zurbano el segon.

Noval va proposar centímetres i múscul per al duel davant els de Victor Perez i ningú li va estranyar, el fort inici del segon temps li va servir als lluissers per deixar fora de combat al conjunt local. A Los Nogales es va a lluitar, a faixar-se en cada disputa, en molts casos a sobreviure a l’asfíxia de partits disputats en espais reduïts on falta l’aire, les idees s’ennuvolen i només queda lluitar, batre el coure. L’equip visitant es va obstinar a això en l’arrencada del partit. El seu ímpetu inicial li va servir per dominar i arribar un parell de vegades, una mà prodigiósa de Jesus Sastre al minut set després d’un rebutg de cap d’un company va poder ser el 0-1, el centre enverinat va sortir de les botes de Bili.

El partit va començar a agafar un tint perillós per al CCE Sant Lluís, que no carburava 100% en atac, perdia la majoria de les pilotes per la precipitació i, el que és pitjor, deixava que el CD Migjorn es creixés. Per fortuna, els blaus van reaccionar a temps. Van estrènyer el pas, van augmentar la intensitat i van aconseguir el que podem considerar l’objectiu inicial: igualar el combat. Un mà a mà de Nacho davant Jesus al minut 40 va ser l’ocasió més clara del primer temps que el porter, amb la seva cama dreta va desviar. (0-0)

Que els dos equips vagin i vinguin sense fer-se mal i sostinguin un pols igualat mentre els minuts van passant és una bona notícia per al CCE, davant rivals com el CD Migjorn, als quals supera en qualitat individual. Sempre hi ha més possibilitats que sigui a algun dels teus bons jugadors al que se li encengui de cop i volta la llumeta que a un altre de l’equip contrari. Això, que podria considerar-se una teoria molt bàsica del futbol, ​​va tenir la seva prova empírica en el minut 51. El partit estava encallat, tot era molt seriós i voluntariós. Com sol passar en aquests casos, amb alumnes tan ferms i aplicats, tan atents a les consignes del professor, només la incertesa del 0-0 impedia que l’avorriment tingués efectes narcòtics sobre els espectadors que estaven presents a Los Nogales. I llavors, enmig d’aquest paisatge, una pilota li va arribar a l’Oscar Moreno per la dreta i el seu centre, impecable, el va convertir Nacho, qui si no, al 0-1. Jesus Sastre no va encertar a reaccionar a temps i va veure com el davanter lluisser li rematés a boca de canó i de primeres.

Els blaus van poder fer el 0-2 de la tranquil·litat. Nacho i Zurbano eren perillosos, però per aprofitar aquesta fortalesa es necessitava punteria. Amb el 0-1, de nou ocasió per sentenciar dels de Noval, pilota de nou en l’un contra un de Nacho amb Jesus, el davanter lluisser la cedeix a l’arribada a Zurbano, però la passada va ser massa forta i l’esferic es marxa per la línia de fons, era la sentència. L’entrada de Johny per Basili, i la reordenació tàctica de l’equip, va donar més pressió amunt per als blaus que ja tenien anul·lats però no aniquilats als de Victor Perez, calia sentenciar per no donar vida a un CD Migjorn, al qual ja li fallaven les forces.

I en aquestes que va arribar el minut 71, indecisió en la defensa migjornera amb Javier Zurbano aprop, solució lògica i normal, 0-2 i partit mig encarrilat. Amb l’avantatge al marcador, el tècnic asturià va donar entrada a Tato, Stan i Sola per donar aire a l’equip i aguantar l’empenta final que s’esperava dels locals. El bon ordre i treball dels nostres eliminar qualsevol possibilitat de retallar distàncies per als locals.

Xiulet final, tres punts necessaris i merescuts i meitat de la feina feta en l’equador de la competició de Copa. Set punts dels dotze possibles i dotze punts per davant abans del final de la fase regular de la Copa. Ara toca pensar ja en el proper partit a Ses Canaletes, dissabte a les 20:00 h. davant l’At. Ciutadella, cal guanyar, guanyar i guanyar.

Comentarios cerrados