Sports De Ca Nostra

No sé què hem fet malament, però deu ser una cosa molt dolenta, perquè el càstig que hem rebut darrerament es massa cruel. En molt poc temps havíem perdut a dos pilars fonamentals de la nostra estructura com a club, en José Ortiz i en Guillem Alomar. Per si això no bastava, ahir ens va deixar d’una manera sobtada un altre dels nostres pilars: en Joan Barceló Serra.

Crec que entre tots els que formam part d’aquest club hem aconseguit uns pilars sòlids per aguantar tot el pes que sigui necessari, però el que ens està passant darrerament no sé si farà tremolar aquesta estructura. Son massa cops seguits i ens haurem d’agermanar encara més per poder seguir endavant.

Joanet meu, que ràpid que has partit !!! No ens han deixat acomiadar-nos de tu. Per molt que te diguin allà dalt, perquè segur que ets al cel, ja que les bones persones com tu van al cel, mai te podràs imaginar la innumerable quantitat de persones que has deixat aquí sense poder haver-te dit adéu.

No hi ha dret que una persona com tu, amb una família que adoraves i t’adoraven, amb uns amics que estimaves i t’estimaven, amb uns jugadors que tractaves com si fossin els teus propis fills, amb uns alumnes que apreciaves i t’apreciaven, hagi tengut un final tan injust i cruel. Has gaudit d’aquesta vida rodejat dels teus, has duit el bàsquet dins les teves venes i has estimat el teu club amb una devoció digna d’elogi.

Mai podré oblidar l’estiu del 2006 quan vares venir a xerrar amb jo per veure si era possible que els dos clubs nostros s’unissin per intentar fer més forts a tots dos. Crec que no ens vàrem equivocar i els fets ho demostren, vàrem crear el que es avui el club més representatiu de la nostra comunitat. Has fet moltes coses bones per el nostre bàsquet, però estic segur que del que més orgullós et sents es d’aquest fet que tu vares promoure.

Durant la teva llarga trajectòria esportiva, has guanyat infinitat de títols, de campionats de Mallorca, de Balears, èxits notables a campionats d’Espanya, però no dubtis ni un moment que la gent quan pensi amb tu, no pensarà en això, sinó que et recordarà com el que eres, una persona sempre alegre, sempre amb la rialla a la boca, jugant sempre amb els més petits, per els que senties devoció, i sempre disposat a ajudar en tot el que podies als altres.

El darrer dia que vaig estar amb tu, la setmana passada a una reunió per planificar la propera temporada, me vares donar la darrera mostra del teu esperit de servei que tenies, ja que per la propera temporada vares demanar un equip mini masculí B, per poder fer feina amb ells a un parell d’anys vista. Fins al darrer moment, al servei dels més petits.

Joan, ens has deixat un buit que ens costarà molt omplir, la teva grandesa com a entrenador, però sobre tot com a persona, serà molt difícil, no de millorar, sinó inclús d’igualar.

Mai t’oblidaré amic meu, D.E.P.

EL TEU RECORD SEMPRE ENS DONARÀ FORCES PER SEGUIR ENDAVANT !!!