Mèrit Esportiu a Marcus Cooper/ Brandon Thomas/Patiño‏

1 septiembre 2015 | Por lorenzo | Categoria: Fútbol Base

Capturainformació de l’acte que tindrà lloc divendres 11 de setembre a les 20 h al saló parroquial de Calonge per si creis oportú fer-vos ressò d’aquest acte:

Marcus Cooper, Walz tres vegades campió del món de piragüisme rebrà el Mèrit Esportiu Dies i Coses que atorga l’Associació Cultural Es Majoral de Calonge.

La distinció la rebrà de mans del futbolista del primer equip del Rcd Mallorca Brandon Thomas Llamas. Ambdós coincidiren a l’equip alevídel C.D. Cala d’Or la temporada 2005-06.

L’acte començarà a les 20 h amb un sentit homenatge a la memòria de Eugenio Martínez Patiño qui va néixer dia 31 de gener a La Alberca de Zancara (Cuenca) i que de ben jove es va traslladar a Santanyí. Varen ser pràcticament quasi 50 anys de dedicació al C.E. Santanyí qui ens va deixar dia 12 de maig després d’uns dies ingressat a una clínica.

Continuarem amb l’atorgament del Mèrit Esportiu a Marcus Cooper Walz on hi haurà un repàs a la seva ampla trajectòria i un col·loqui sobre piragüisme en el que participaran els membres del Club Nàutic de Portopetro Jaume Mestre, Antoni Rigo i Dani Binimelis, el president de la Federació de les Illes Balears de Piragüisme D. Juan José de Salabert. Viurem les finals dels mundials de Marcus Cooper i deixam algunes sorpreses a desvetllar al mateix vespre.

A continuació desenvolupam extensament aquesta notícia i vos passam l’historial dels guanyadors des de el seu naixement l’any 2004:

 DSC04632 DSC_0142IMG_8726

 

 

 

 

 

 

 

 

.

.

Marcus Cooper després d’aconseguir el 2015 el campionat del món sub23 de K4 1000 i el subcampionat absolut de K2 500 rebrà de la mà de Brandon Thomas el Mèrit Esportiu divendres 11 de setembre al saló parroquial de Calonge a les 20 hores

 

Al terme de Santanyí estam d’enhorabona perquè els darrers anys tenim un grapat d’esportistes que duen el nom de Santanyí i Cala d’Or per tot arreu. Si l’any passat el tennista santanyiner Jaume Antoni Munar fou el premiat a un Teatre Municipal de Santanyí ben ple aquest divendres dia 11 el saló Parroquial de Calonge rebrà a un piragüista ja tres vegades campió del món. Aquest rebrà la nostra distinció de Brandon Thomas Llamas que ha pujat definitivament al primer equip del RCD Mallorca amb la il·lusió de triomfar a l’equip de la seva terra. Damunt l’escenari hi haurà molt probablement els dos esportistes de Cala d’Or amb més projecció la propera dècada i serà una sort per a nosaltres tenir-los a Calonge.

 

 

Del primer “Kayuko” al Mèrit Esportiu

En Marcus Cooper Walz va néixer a Oxford dia 3 d’octubre de 1994 i als pocs mesos va venir a viure a Mallorca. El primer esport que va practicar va ser el bàsquet al Joan Capó; llavors tenia nou o deu anys i no li va agradar. Després, quan tenia onze anys, va provar de jugar a futbol amb el C.D. Cala d’Or jugant de defensa o mig on va coincidir amb Brandon i Jordan Thomas en l’equip aleví, que aleshores entrenava Jesús Díaz.

Un any després provaria el piragüisme, llavors era infantil B. A Portopetro sempre va tenir d’entrenador en Joel Badía des de 2007 a 2010. La seva primera piragua va ser un “Kayuko” molt ample perquè tengués estabilitat.

En Marcus va tenir la seva primera competició a Eivissa on va quedar quart. Dos anys després d’aquella primera prova l’any 2009 fou campió de Balears cadet B, a la vegada que lluitava entre els 10 primers d’Espanya.

Amb 15 anys la temporada 2010 va aconseguir quedar quart d’Espanya a 1000 m i el varen seleccionar amb els deu millors palistes d’Espanya per anar a la selecció B a Trasona (Astúries) on el seu entrenador era n’Ángel González.

Amb 16 anys, temporada 2011 va aconseguir classificar-se per a la final del campionat del món júnior i aconseguí el seu primer mundial a K4 1000, format per Javier Cabañin, qua anava davant, Marcus, Juan González i José Javier Cano a Brandemburgo. Aquesta victòria el va dur a la Residència Blume de Madrid on en els dos primers anys tengué a José Seguín com a entrenador; actualment té a Luís Brasero. Aquell any els components del K4 reberen el premi Princesa d’Astúries, per haver estat els esportistes menors d’edat amb millors resultats a nivell nacional aquell any.

Amb 17 anys, la temporada 2012, se va proclamar campió d’Espanya en totes les distàncies (5000, 2000, 1000, 500 i 200) a més de classificar-se per el campionat d’Europa Júnior on va aconseguir l’or a K1 1000, una plata a K4 1000 i un bronze a K1 500.

L’any 2013 va ser campió d’Espanya a K1 500 a més de classificar-se pel campionat d’Europa i del món sub23 a la distància de 1000 metres a on va quedar vuitè a ambdues competicions. Aquell any li concediren el premi al millor piragüista sub23 de l’any.

L’any 2014 els tres primers piragüistes que guanyaren el mundial júnior repetiren l’or sub-23 a Hongria essent el quart Rubén Millán. Finalment va ser medalla de bronze al mundial absolut a K1 500 celebrat a Moscou.

L’any 2015 a K4 1000 novament fou campió del món sub 23 a Portugal comandant l’embarcació juntament amb Juan González, Albert Martí i Roi Rodríguez i medalla d’argent al mundial absolut de K2 500 juntament amb Diego Cosgaya a Milán. A l’europeu de K2 1000 fent parella amb Diego Cosgaya acabaren vuitens. També fou campió d’Espanya absolut a K1 1000.

 

 

Una medalla d’or i una d’argent mundials en poques setmanes

 

Fa pocs dies aconseguires la medalla d’argent amb Diego Cosgaya a la prova de K2 500, com va ser la prova i què va faltar per aconseguir l’or?

– Per aconseguir l’or crec que ens va faltar mantenir un poc més la freqüència de paleig de la sortida per a què no caigués tant la velocitat de la piragua al mig de la prova. Per ventura també ens va faltar un poc de força al final. Encara així, crec que vàrem fer una bona prova. Estic satisfet.

Unes setmanes abans aconseguires amb el K4 1000 el segon campionat mundial consecutiu. Aquest cop va ser molt més ajustat que l’any passat. Com els compararies?

– L’any passat les condicions climatològiques varen ser neutres per a tots el participants, el vent, les ones… Però aquest any hi va haver un vent de costat dret que va afavorir als participants que tinguérem a la nostra dreta, perquè estan més resguardats. Per això ho vàrem tenir més difícil aquest pic. És algo que s’ha de tenir en compte a la pista de Portugal. Però encara així vàrem aconseguir guanyar. A nivell absolut ja dus dues medalles la de bronze a K1 500 l’any passat i la d’ara, quina t’ha donat més bon gust?  Totes dues me donen molt bon gust, però he de dir que sempre m’agrada més competir individualment al K1. El dia 11 rebràs el Mèrit Esportiu de la nostra revista, què suposa per a tu?  La revista Dies i Coses sempre ha estat una revista que m’ha agradat molt, resumeix molt bé tot lo que succeeix per la nostra part de l’illa. La meva padrina sempre l’ha comprada, doncs jo conec la revista des de fa molt. Suposa un privilegi per a mi rebre el Mèrit Esportiu d’aquesta revista. Quan rebis aquest guardó amb qui pensaràs?  Pensaré amb tota la gent que està, i ha estat, amb jo des de què vaig donar la meva primera palada al Reial Club Nàutic Portopetro, com es la meva família i amics propers; el meu ex-entrenador Joel Badia, qui me va empènyer a l’equip nacional; l’equip de mariners que treballen al club de Portopetro i els meus companys de club amb als que entren quan estic a Mallorca. Cada vegada queden menys oportunitats per anar a Rio. Quines opcions tens?  Les opcions per anar a Rio són molt escasses, sí, pràcticament impossibles.

Ho he estat lluitant durant aquesta temporada, però encara no estic preparat. Si no és a Rio, serà a Tokyo. Que faràs aquests dies a Mallorca abans de tornar a Madrid?

Aquest dies a Mallorca són per desconnectar un poc, ara estic de vacances, he acabat la temporada i començaré la següent en octubre. Seguiré entrenant un poc per mantenir la forma.

 

 

El futbolista del RCD Mallorca Brandon Thomas i Eugenio Martínez Patiño també seran protagonistes

 

 

El Rcd Mallorca ha autoritzat a Brandon Thomas a participar a aquest acte essent l’encarregat d’entregar el guardó.

En Brandon Thomas va manifestar el mes de juny a Dies i Coses que “Estic molt content perquè es doni aquest premi a Marcus perquè és gent humil, del municipi i li diria que seguesqui fent feina perquè sense treball no hi ha recompensa, hi ha que treballa dur com ell ho fa per aconseguir èxits personals”

 

En Patiño que va morí dia 12 de maig d’enguany ha deixat un buit al futbol santanyiner que molt difícilment pugui ser cobert. Era un personatge molt peculiar. Personalment el vaig conèixer els anys setanta quan acompanyava a Pep “Marinons”, Guillem de “Sa Conca” i Toni “d’es clos” a jugar els seus partits a Can Coloms amb un quatrele blau que conduia l’amo en Sebastià, pare de Toni. Han estat innumerables les vegades que he conversat amb ell. Sempre me feia molt de cas ens trobàssim al camp o fora d’ell i va ser un plaer tenir-lo de convidat el primer any al capítol 7 de l’historia de l’esport i és que realment forma una part important del futbol santanyiner.

Abans a l’any 2003 la Col·laboradora de Dies i Coses Miquela Rigo el va entrevistar per la nostra revista (nº 93, març-abril 2003), això ens deia:

 

El seu nom es Eugenio Martínez Patiño, però tothom el coneix per “Patiño”, va arribar a Santanyí l’any 1957, i des dels principis dels anys 60 ha estat vinculat sempre al Santanyí l’equip de sa seva vida(cuidant els camps, recollint pilotes i tot el que faci falta). Ha conegut tots els presidents i entrenadors, i a un caramull de jugadors als que anomena amb afecte “els seus fills”.

 

Has conegut tots els presidents de Santanyí, ¿els me podries anomenar a tots del primer al darrer?

Sí. El primer va ésser en Tomeu “magre” després vengueren mestre Jeroni Llambias, Joan Camps, es Metge Jeroni Obrador, Juame”de Cala Santanyí”, Biel “de Mondragó”, n’Agustina i finalment s’actual president en Bernat Picó.

 

De tots ells, ¿quin ha estat per tu el millor president?

Tots han estat uns bons companys per jo, però per damungt de tots destacaria en Joan Camps, va ésser un home molt lluitador i se preocupava molt per s’equip.

 

I es millor entrenador?

En destacaria dos, en Jaume “parairet” perquè ensenyava molt bé tècnicament als jugadors, sabia molt de futbol, i en Damià Barceló s’actual entrenador, perquè és un fill de Santanyí i ha estat desde petit vinculat al Santanyí

 

Què me dius dels jugadors?

Sense dubtes es més carismàtic per jo ha estat en Guillem Adrover de Calonge, després també destacaria en Pep “polla” i en Toni Salas.

 

Quants de camps has conegut?

He conegut es camp del col·legi Bisbe Verger, es de Ca’n Coloma i s’actual.

 

Quin és el camp en el que més has disfrutat?

El de ca’n Coloma, perquè ho vaig tenir tot, el vaig marcar durant25 anys . Amb fang, arena o aigua. I era quan hi havia més jugadors del terme de Santanyí.

 

Què faries si et llevessin el futbol?

Aniria a sembra tomàtigues o a pescar, però probablement, posaria en venta sa meva casa i aniria a viure a sa Península.

 

Què t’ha donat es futbol?

Tota sa vida sa meva il·lusió ha estat es futbol i m’ha donat sastisfacció i amics.

 

Quins companys has tingut?

Me’n record molt de dos que ja no estan amb noltros: em Joan que feia de massatgista i en Pep “sola”, que m’ajudava molt.

 

Un àrbitre?

En Rigo, que em va donar una passada perquè vaig fer una flata, i casi me va pegar, i em va dir “Que Dios te bendiga però no te quiero volver a ver mientras sea árbitro”.

 

Quin és ‘obsequi del que t’ha donat el Santanyí aprecies més?

Sa primera placa que me va donar n’Esteve Rigo(capità) a Ca’n Coloma i un rellotge de pulsera que me va entregar en Bernat.

 

Per on has viatjat amb el Santanyí?

A Menorca i Eivissa.

 

Quina diferència veus del futbol de fa 30 anys al d’ara?

Els d’ara no són dolents, però els d’antes tampoc eren coixos.

 

 

Historial del Mèrit Esportiu Dies I Coses

 

L’any 2004 (veure nº 100 Dies i Coses) El Consell de redacció de la revista va decidir crear aquesta distinció a una de les reunions per preparar el número cent per premiar una trajectòria esportiva, una actuació extraordinària… amb una paraula un fi t dins el món de l´esport fora de lo comú dins la nostra contrada. A més es va decidir que no es lliuraria a una data determinada sinó quan es cregués oportú per premiar qualque esportista o fet. Anys abans s’havia premiat la trajectòria exemplar de Guillem Adrover Rigo (23 temporades en el CE Santanyí: dos anys i mig amb els infantils, 3 amb els juvenils i 17 anys amb el primer equip que ben be podria ser l’embrió d’aquesta distinció.

Aquell 2004 es va premiar a Toni González Rodríguez, primer jugador de la nostra contrada que va debutar a Primera Divisió. Va jugar una sèrie de partits de titular i va marcar dos gols a la Copa de la UEFA.

L’any 2005 el segon premiat fou Toni Manresa que el va rebre al saló parroquial dia 28 de gener on va explicar la seva participació al Barcelona Dakar 2005.

L’any següent Rafel Binimelis, campió balear de rallis del grup n.

L’any 2007  El R.C.N. Portopetro llavors duia 3 anys consecutius guanyant la Copa d’Espanya de Kayak de mar i l’any 2006, a més, campions d’Espanya de la mateixa modalitat.

En Xavi Torres fou el premiat l’any 2009 qui va manifestar: “M’ha donat una gran alegria rebre aquest guardó; aquesta vegada m’ha fet especial il·lusió perquè el darrer guanyador va ser el Reial Club Nàutic de Portopetro a on la meva germana és palista i el meu cunyat n’és l’entrenador”.

Dins el marc de les festes de Sant Miquel de 2009  les germanes Maria del Mar i Neus Ortega Adrover explicaren amb imatges el seu sub-campionat d’Europa amb la selecció espanyola de Kayak de Mar aconseguit a Madeira.

l’any 2011  l’exemple diari que és per tots nosaltres el felanitxer Guillem Timoner fou premiat amb Mèrit Esportiu.

Després de dos anys sense l’entrega d’aquesta distinció l’any 2013 durant les festes de Sant Miquel, dins els actes del 25 aniversari de “Es Majoral” reberen aquest premi el porter calongí Toni Mas, porter menys golejat de Tercera l’any anterior, culminant una esplèndida trajectòria baix els pals del S’Horta,  R. Mallorca, Santanyí (dos cops), Cala d’Or i Campos (dos cops) (25-05-82) i el ciclista Macià Adrover (27-02-62), que va començar la seva trajectòria dins la BTT quan ja havia complit els 30 anys i després d’haver penjat la bicicleta arrel que el seu fi ll participava a curses es va tornar posar en competició i ara que supera els 50 ha estat vuitè al campionat d’Espanya, campió de la Copa Federació, Tercer a la Copa Catalana Internacional i sub-campió de Balears. En Toni Mas va rebre el guardó de mans de Mely Nicolau que acabava de penjar les botes essent la ca`poitana del F.C. Barcelona i haver guanyat lliga i copa; mentre que Macià ho rebé de mans de l’ex-ciclista professional Joan Caldentey .

L’any 2014 el güardonat fou el tennista santnayiner Jaume Antoni Munar que acabava de ser finalista del Roland Garros Junior. L’acte tingué lloc per primer cop al Teatre Municipal de Santanyí a on es reuniren la majoria d’entrenadors que ha tingut Jaume Antoni i els que no pugueren assitir ho feren per vídeo. L’encarregat d’entregar el guardó fou l’ex-futbolista Antoni González guanyador de la primera edició. Al ser la X edició es reuniren la majoria dels guanyadors que acabaren fent-se una foto de família.

L’any 2015 el premiat serà Marcus Cooper Walz que ja ha estar tres cops campió del mon de piragüisme a K4 1000: l’any 2011junior i 2014 i 2015 sub-23. Rebrà la distinció de mans del futbolista de Cala d’Or Brandon Thomas que enguany ha passat a forma part del primer equip del RCD Mallorca. Durant l’acte serà recordat Eugenio Martínez Patiño que ens ha diexat aquest més de maig després de dedicar gran part de la seva vida al C.E. Santanyí.

Maties Adrover

.

 

Comentarios cerrados