Homenatge a Patiño‏

27 agosto 2015 | Por lorenzo | Categoria: Polideportivo

IMG_8726

 

El proper 11 de setembre a Calonge tindrà lloc el lliurament del XI Mèrit Esportiu al piragüista de Cala d’or Marcus Cooper recentment campió del mon sub-23 a K4 1000 i subcampió absolut a K2 500.
Crec que essent un mitja centrat en el futbol vos interessa el caire futbolístic de la notícia:
L’acte començarà amb un sentit homenatge a Eugenio Martínez Patiño nascut dia 31 de gener de 1940 a La Alberca de Zancara (Cuenca) i que de ben jove va venir a viure a Santanyí. Sempre va ser una persona alegre i feinera i quasi els darrers 50 anys sempre va donar un ma en el que fos per el C.E. Santanyí. A l’homentage se recordarà part de l’entrevista realitzada als estudis de Santanyí Ràdio a un capítol de l’historia de l’esport.
L’acte central l’entrega del guardó reunirà a dos jovenets que compartiren vestidor a l’equip dels alevins del C.D. Cala d’or i que cada un va agafar un camí diferent Brandon Thomas el futbol i Marcus Cooper el piragüisme.

 

Dia 11 de setembre N’Eugenio Martínez Patiño, tota una vida dedicada al C.E. Santanyí tindrà un merescut homenatge durant l’acte d’atorgament del XI Mèrit Esportiu Dies i Coses al piragüista de Cala d’Or Marcus Cooper Walz, que recentment ha guanyat la medalla d’or al mundial sub-23 de K4 1000 i la de plata al mundial absolut de K2 500.

 

Maties Adrover

 

L’encarregat d’entregar el guardó serà el futbolista del primer equip del RCD Mallorca Brandon Thomas qui va coincidir amb en Marcus Cooper a l’equip aleví del C.D. Cala d’Or.

En Brandon Thomas va manifestar el mes de juny a Dies i Coses que “Estic molt content perquè es doni aquest premi a Marcus perquè és gent humil, del municipi i li diria que seguesqui fent feina perquè sense treball no hi ha recompensa, hi ha que treballa dur com ell ho fa per aconseguir èxits personals”

 

En Patiño que va morí dia 12 de maig d’enguany ha deixat un buit al futbol santanyiner que molt difícilment pugui ser cobert. Era un personatge molt peculiar. Personalment el vaig conèixer els anys setanta quan acompanyava a Pep “Marinons”, Guillem de “Sa Conca” i Toni “d’es clos” a jugar els seus partits a Can Coloms amb un quatrele blau que conduia l’amo en Sebastià, pare de Toni. Han estat innumerables les vegades que he conversat amb ell. Sempre me feia molt de cas ens trobàssim al camp o fora d’ell i va ser un plaer tenir-lo de convidat el primer any al capítol 7 de l’historia de l’esport i és que realment forma una part important del futbol santanyiner.

Abans a l’any 2003 la Col·laboradora de Dies i Coses Miquela Rigo el va entrevistar per la nostra revista (nº 93, març-abril 2003), això ens deia:

 

N’Eugenio Martínez Patiño

 

El seu nom es Eugenio Martínez Patiño, però tothom el coneix per “Patiño”, va arribar a Santanyí l’any 1957, i des dels principis dels anys 60 ha estat vinculat sempre al Santanyí l’equip de sa seva vida(cuidant els camps, recollint pilotes i tot el que faci falta). Ha conegut tots els presidents i entrenadors, i a un caramull de jugadors als que anomena amb afecte “els seus fills”.

 

Has conegut tots els presidents de Santanyí, ¿els me podries anomenar a tots del primer al darrer?

Sí. El primer va ésser en Tomeu “magre” després vengueren mestre Jeroni Llambias, Joan Camps, es Metge Jeroni Obrador, Juame”de Cala Santanyí”, Biel “de Mondragó”, n’Agustina i finalment s’actual president en Bernat Picó.

 

De tots ells, ¿quin ha estat per tu el millor president?

Tots han estat uns bons companys per jo, però per damungt de tots destacaria en Joan Camps, va ésser un home molt lluitador i se preocupava molt per s’equip.

 

I es millor entrenador?

En destacaria dos, en Jaume “parairet” perquè ensenyava molt bé tècnicament als jugadors, sabia molt de futbol, i en Damià Barceló s’actual entrenador, perquè és un fill de Santanyí i ha estat desde petit vinculat al Santanyí

 

Què me dius dels jugadors?

Sense dubtes es més carismàtic per jo ha estat en Guillem Adrover de Calonge, després també destacaria en Pep “polla” i en Toni Salas.

 

Quants de camps has conegut?

He conegut es camp del col·legi Bisbe Verger, es de Ca’n Coloma i s’actual.

 

Quin és el camp en el que més has disfrutat?

El de ca’n Coloma, perquè ho vaig tenir tot, el vaig marcar durant25 anys . Amb fang, arena o aigua. I era quan hi havia més jugadors del terme de Santanyí.

 

Què faries si et llevessin el futbol?

Aniria a sembra tomàtigues o a pescar, però probablement, posaria en venta sa meva casa i aniria a viure a sa Península.

 

Què t’ha donat es futbol?

Tota sa vida sa meva il·lusió ha estat es futbol i m’ha donat sastisfacció i amics.

 

Quins companys has tingut?

Me’n record molt de dos que ja no estan amb noltros: em Joan que feia de massatgista i en Pep “sola”, que m’ajudava molt.

 

Un àrbitre?

En Rigo, que em va donar una passada perquè vaig fer una flata, i casi me va pegar, i em va dir “Que Dios te bendiga però no te quiero volver a ver mientras sea árbitro”.

 

Quin és ‘obsequi del que t’ha donat el Santanyí aprecies més?

Sa primera placa que me va donar n’Esteve Rigo(capità) a Ca’n Coloma i un rellotge de pulsera que me va entregar en Bernat.

 

Per on has viatjat amb el Santanyí?

A Menorca i Eivissa.

 

Quina diferència veus del futbol de fa 30 anys al d’ara?

Els d’ara no són dolents, però els d’antes tampoc eren coixos.

Comentarios cerrados