Sports de ca Nostra

VOLEY ; ¿OYE, VOSOTROS SOIS LOS DE SÓLLER?

ImageProxyÑLÑÑÑCom una pelicula americana en que, al final, els bons guanyen, els dos Infantils del CVS han tornat dels seus Campionats d’Espanya com a guanyadors. Mes enllà dels resultats de cada partit, la lectura a fer, es sobre les sensacions donades i rebudes durant la setmana.
Es veritat que les nines de Pep Tugores partiren a Sant Cugat amb l’il-lusió de lluitar per les places d’honor però no es menys veritat que de tot el viscut a terres catalanes s’en podran treure conclusions per seguir amb el proces de millora i aprenentatge de les joves jugadores solleriques. La gran feina feta per en Pep durant els 3 darrers anys es mes que evident nomes de veure escalfar l’equip. La 19ª posició final, iguala l’aconseguida per l’infantil 2010-2011 dirigit per Alfons Ramon. Pero si llavors, es va viure com una festa i nomes el fet d’anar al Campionat d’Espanya ja es valorava com a una fita única, aquesta vegada s’ens ha quedat un regust agredolç senyal que el nivell d’exigència i les perspectives del club van pujant a la vegada que el nivell de joc dels nostres.

De l’infantil masculí de Felip Reynes i Toni Pericas en podriem parlar molt i segur que en els propers mesos en parlarem mes que suficient però el resultat i les sensacions que han deixat en tots els que han vist aquests nins jugar son d’aquelles que no es troben facilment. Saber estar en els moments difícils, competitivitat, unió, orgullosos, tranquilitat i intenssitat a parts iguals… Tot això, alimentat per dos tècnics perfeccionistes i exigents que sabien que per competir amb els millors no et pots conformar mai. Les imatges dels nostres despres de cada victòria, estirant i relaxant-se com si no s’hagues aconseguit res parlaven per elles soles. Reynes i Pericas han forjat l’equip a la seva imatge deixant fluir  les virtuts del grup. Tot un exemple a seguir. Subcampions d’Espanya.. No se si ho arribarem a païr.a nivell de Club la veritat es que tot passa tant aviat que es mal d’assumir. Les emocions, el suport de la gent, el poder compartir el que ens esta passant amb tanta i tanta gent, es realment espectacular. Irrepetible. Inmillorable. La cinquantena de sollerics que ahir diumenge ens trobàrem a l’aeroport per rebre els infantils entre càntics, rialles i també moltes llàgrimes no cercàvem mes que compartir coses, compartir felicitat. La dels nostres fills, pares, tècnics, jugadors, esposes, marits, amics… Tot acabà amb un sonor “ser solleric es lo millor….” , com no podia ser d’altra manera. Ara toca descansar perque ben aviat hi tornarem a ser amb els dos Campionats d’Espanya Cadets.

Segur que en arribar a Cangas de Onis (cadet femeni) o a Badajoz (cadet masculí) qualqú s’aproparà als nostres demanant, de nou, amb curiositat “Oye, vosotros sois los de Sóller? “… i es que “los de Sóller” son per tot i ja s’ens comença a conéixer per qualque cosa mes que per es nostro famós Túnel…
 
Enhorabona a tots
C.V. SOLLER
2 ImageProxy

Los comentarios están cerrados.