Sports de ca Nostra

El 3 d’abril del 2019 , una data clau per a Mallorca i (el) Balears

El 3 d’abril, una data clau per a Mallorca i (el) Balears

La data que encapçala l’article és molt remarcable per a la història del nostre país, però a Mallorca ho és especialment per doble motiu. El 3 d’abril de 1919, ara fa exactament cent anys, el llavors president del Govern espanyol, el Comte de Romanones, va firmar l’anomenat Decret de la jornada de vuit hores que va entrar en vigor a Espanya el primer d’octubre del mateix any. A partir de llavors la jornada laboral va ser oficialment de 8 hores diàries i 48 setmanals, una fita que va convertir l’Estat en el segon país d’Europa en aconseguir-ho, després de l’URSS el 1917. Aquell mateix mes ho va aprovar França, i des de llavors es va estendre a altres països. Va ser crucial en la seva consecució la paralització del país a partir de la vaga de La Canadenca a Barcelona durant un mes i mig, la qual va arribar a comptar amb més de cent mil vaguistes i va paralitzar l’economia del país fins a la consecució del Decret esmentat.

A Mallorca, com a la resta de l’Estat, els efectes del Decret varen tenir efecte a nivell social però també, i de manera molt particular, en el vessant esportiu. Exactament un any després, el 3 d’abril de 1920, Última Hora va publicar un article sobre la fundació de nous clubs de futbol a Palma, un esport que llavors només practicaven les classes socials mitjanes i altes. En el text, publicat a la primera pàgina, destacava el paràgraf següent: «En los talleres de la Isleña tengo noticias que se hacen preparativos para formar un ‘team’. En la fundición de los señores Carbonell se organiza otro ‘once’, que promete ser un terrible rival por la corpulencia de la gente obrera que se alista.»

El fragment esmentat, en aparença corrent, traslluïa un fet inaudit: era la primera vegada que es creaven a Mallorca equips de futbol d’arrel obrera. Tots dos sorgiren simultàniament, un format per treballadors de la companyia naviliera Isleña Marítima (actual Trasmediterránea), que va adoptar el nom de Mecànic; i l’altre per treballadors de la Foneria Carbonell (Can Salí), empresa metal·lúrgica palmesana, que adoptà d’inici el seu nom i posteriorment rebatiat com Mallorca. Les cròniques els destacaven com a conjunts voluntariosos i robustos físicament, encara que la seva tècnica de joc estava per perfilar.

Ambdós varen tenir una vida breu, però per un bon motiu: va haver-hi sintonia entre tots dos equips i els seus seguidors, pel seu origen social comú, acordaren unir-se. En assemblea conjunta celebrada el 14 de novembre de 1920 aprovaren la fusió de Mallorca (ex Foneria Carbonell) i Mecànic amb el nom de Baleares Foot-ball Club. Malgrat la seva fragilitat inicial a tots els nivells (econòmic, material, etc.) el nou club va créixer, va perseverar i es convertí en un dels més potents esportivament i socialment. I el més sorprenent és que, 99 anys després, l’entitat esmentada encara subsisteix amb el nom de Club Esportiu Atlètic Balears.

L’actual entitat balearica és hereva directa i legítima d’aquells pioners, quan tot estava per fer i tot estava en contra seu, i l’any que ve podrà commemorar orgullosament el centenari dels seus orígens en plenitud de condicions. A diferència de molts altres casos, en els quals aquests clubs humils acabaven desapareixent, el Baleares FC ha aconseguit perviure durant gairebé un segle sense interrupció: ha sobreviscut a dificultats, penúries, crisis i obstacles de tot tipus. Un cas únic, digne d’estudi i desconegut per a molts, inclosos molts dels seus seguidors: la desaparició dels primers protagonistes, la deixadesa institucional i la manca d’un relat històric rigorós han condemnat l’origen real del club balearico a l’oblit oficial fins al punt de remuntar els orígens a la fusió de 1942 per inèrcia i desconeixement, malgrat que el mètode científic, els fets històrics i l’evidència diguin inapel·lablement el contrari.

El naixement de Mecànic i Foneria Carbonell, després Baleares FC i avui Atlètic Balears, va passar llavors desapercebut; però a llarg termini va ser una autèntica revolució per a l’esport local i un fenomen de masses. Fins aleshores mai no s’havia creat cap club de base obrera i humil a Mallorca, la competició federada era inexistent i la pràctica o seguiment de qualsevol esport estava limitat a les classes privilegiades, qui el practicaven com a festa i diversió. La seva fundació va ser un gest d’afirmació i perseverança, amb l’ànim de canviar un ordre social des del vessant esportiu i amb l’ànim de formar part activa de l’esport com a fenomen de masses.

El naixement del club balearico el 1920 va capitalitzar una demanda social emergent: l’esport era cosa de tots. Tothom tenien dret a gaudir dels seus beneficis, a incorporar-lo al seu temps de lleure com a protagonista o espectador, competir en igualtat plena i mesurar forces en el terreny de joc, sense que la procedència social fos obstacle ni condicionant. Una revolució des del terreny de joc i des de la grada, que va començar fa 99 anys i s’ha mantingut viva fins avui. Sens dubte el Decret de la jornada de vuit hores, aprovat exactament un any abans, hi va tenir a veure en afavorir el temps lliure dedicat al descans, formació i altres activitats de lleure del treballador, entre les quals es trobava l’esport, inclòs el futbol. El seu llegat és encara vigent a (al) Balears, un segle després.

Manel García para sportsdecanostra

Los comentarios están cerrados.