Fran González futbolista Calongí del Mallorca B «Cada passa que ha donat ha estat per créixer i pujar un escaló més. Ara li queda la més difícil, el seu somni, arribar al futbol professional

14 marzo 2018 | Por lorenzo | Categoria: Polideportivo

Fran González va néixer a Calonge dia 13 d’agost de 1998 i abans de començar a jugar el futbol federat venia al camp de futbolet de Calonge amb el seu pare i la seva germana els dilluns al vespre a jugar amb un grup que llavors jugàvem cada dilluns. Anys després, quan ja estava federat, va participar a algun dels tradicionals partits fadrins contra casat que encara se juga el dia de Sant Miquel.

Va començar a jugar a futbol federat en el C.D. Cala d’Or al seu primer any de benjamí i va estar aquí fins alevins. Degut a que a Cala d’Or no varen poder fer equip infantil va marxar a Manacor. Va jugar el primer any al Olímpic, el segon al Manacor i el seu primer any de cadet que jugà a segona i va fer campió amb l’Olímpic. Després de fer uns bons partits a les finals de Mallorca el San Francisco el va fitxar. Llavors jugava de mitja punta.

Amb el San Francisco va fer una molt bona temporada jugant de mig centre en el seu segon any de cadet, lo que li va valer perquè el Mallorca el cridàs per fer-li una prova i l’incorporàs. Va jugar el seu primer any de juvenil en el R. Mallorca a lliga nacional i el segon any el va cedir al Sant Francesc per jugar a la divisió d’honor. L’any passat va començar amb el R. Mallorca de divisió d’honor, però va decidir tornar al San Francisco per poder tenir més minuts i la gran temporada li va obrir les portes del Mallorca B a on juga enguany.

A continuació vos oferim l’entrevista realitzada per Maties Adrover acompanyat del fotógraf Pep Estelrich al camp a on en Fran va pegar les primeres pilotades a Calonge (Santanyí), inclús una fotografia quan en Fran era nin i jugava els partits de fadrins contra casats a on també jugava el seu pare:

S’han donat unes circumstàncies un poc estranyes: molts de jugadors que han acabat al Mallorca de divisió d’honor no continuen i tu que estaves cedit al Sant Francesc sí, que opines?

-Sí, es veu que dalt estava ben cobert, però necessitaven algun defensa central i me varen renovar fins l’estiu de l’any 2019.

Com ha estat la teva evolució, vares començar de mig, després de mitja punta i ara de central?

-Ha estat un canvi més que futbolístic físic. Vaig créixer molt, me vaig fer més gros i el nostre futbol és de toc amb ritme, la pilota sempre al terra i jo ja no m’adaptava tant i poc a poc me varen posar de pivot defensiu alternant amb el mig centre; més tard si hi havia alguna lesió d’algun central me posaven a jo i fins ara.

Quin ha estat l’entrenador que més t’ha marcat fins ara?

-En Carlos Muñoz que ara està al San Francisco i en Mike Mayans, el seu segon, m’han ensenyat molt. He estat tres anys amb ells a nacional i divisió d’honor i m’han ensenyat lo que és lluitar davant grans equips com l’Espanyol o el F.C. Barcelona i sobre tot sabre competir.

Quin és el millor record que te queda de la teva etapa en el Cala d’Or?

-Tenc molt s bon records: érem una pinya que disfrutavem molt de jugar a futbol. Cada entrenament el disfrutavem gràcies al bon ambient que hi havia, érem molt amics.

Quins entrenadors vares tenir?

-En Manolo Toril, n’Ábel, en Joaquín. El que més me va marcar va ser n`Ábel que me va donar molta confiança. Ell de petit havia estat en el Mallorca, jo me sentia molt be dins l’equip i me donava molta llibertat, lo que feia que jo m’ho passàs molt be amb ell. Era un entrenador molt complet que ens deia les coses clares.

El Manacor sempre ha tengut anomenada en quan al futbol base. En que va canviar de jugar a Cala d’Or a fer-ho a Manacor?

-Sempre ha estat com una escala, sempre més, sempre més. Lo que me vaig trobar a Manacor no ho havia entrenat a Cala d’Or i era ritme amb la pilota, lo important era fer un bon control, bons passes, ja era molt important ja no començar a fallar. Totes aquestes coses ja s’anaven sumant. Ja començava a ver-hi més competència, gent més bona en el teu lloc, havies de corre més. Ja no era tanta comoditat com en el Cala d’Or.

I el bot al San Francisco?

-Va ser un any que me va anar molt be a jo, però a s’equip no li va anar tant i quedarem a mitja taula. Me varen donar molta llibertat, molta confiança. M’enrecord que m’agradava posar-me l’equip a l’esquena i anar per endavant, Era el capità i vaig agafar molta confiança per l’any vinent jugà en el Mallorca.

Quina ha estat la teva millor temporada fins ara?

-La primera temporada de cadet a l’Olímpic que varem guanyar la lliga i el campionat de Mallorca a segona regional.

Hi ha algun partit que diguis d’aquest mai m’oblidaré?

-M’enrecord d’un partit que vaig fer un hat-trick a na Capellera, encara que no recordo el nom del rival. Va ser un somni, mai havia macat tres gols en un partit, era el primer partit que ho feia i fins ara el darrer.

Amb el Mallorca a Divisió d’Honor has agafat una de les millors èpoques

-Sí, varen ser bones èpoques per l’equip. A jo personalment no me va anar tant be: hi havia molta competència. A vegades els entrenadors no miren de la mateixa manera a tots i això a vegades se fa difícil. A vegades t’has de plantejar si vols seguir a un equip o si has de canviar a un equip no tan qualificat però a on tindràs minuts.

En el Mallorca a Divisió d’honor vaig fer les dues pretemporades i a les dues vaig decidir anar al San Francisco perquè seria difícil tenir minuts per després poder començar l’etapa amateur. A la meva tercera temporada de juvenil, en el Mallorca de divisió d’honor me vaig lesionar i vaig estar tres o quatre mesos i això va influir molt al començament de la temporada per entrar a convocatòries, tenir regularitat i va ser difícil.

El darrer bot ha estat de jugar en els juvenils a formar part del filial del Mallorca

-M’ha anat bastant be. M’esperava un repte més difícil, però després de la temporada n el Sant Francesc vaig quedar ben preparat i he començat amb ritme, ficat en els entrenaments i en els partits i això m’ha donat un lloc dins l’equip.

Matias Adrover

Comentarios cerrados