Sports de ca Nostra

Poc a Poc en Brandon Thomas se va fent un lloc a l’equip

Ara que arriba cap d’any ha arribat l’hora de fer balanç dels primers mesos del davanter caladorer a França. Han estat uns temps complicat per la nul·la relació amb el seu primer entrenador, Christian Gourcuff , que li negà els minuts que tot nou jugador es mereix per demostrar la seva vàlua. Ni se determinat a la classifi cació a la Copa acompanyat del debut a lliga marcant un gol i quasi un segon li valgué perquè al següent partit torna esta assegut a la banqueta tot el partit.
Sabri Lamaouachi, el nou entrenador, confi a més en ell i poc a poc va mostrant les seves qualitats que li serveixen per anar sumant minuts. Esper que el 2018 sigui l’any de la seva consagració.
Com van ser els teus primers dies a França?
La veritat és que bé; des del club em van donar totes les facilitats del món per a què estigués còmode. Vaig estar allotjat en un hotel de la ciutat fi ns que vaig trobar la casa on visc actualment.
Fou una adaptació ràpida?
Va ser una adaptació ràpida tot i les difi cultats habituals
d’algú que mai ha viscut en un altre país. Els companys i la gent de la ciutat m’han acollit molt bé.
Què és el que més et va sorprendre en els primers dies en el Rennes respecte al Mallorca?
No em va sorprendre molt la diferència. Són clubs parescuts en quant a infraestructures i gent amb molta qualitat humana, molt hospitalaris i amables. Tenen gent fent feina per a solucionar problemes que poguem tenir els jugadors fora del terreny de joc com el tema de l’habitatge, cotxes, bancs…
Vas arribar amb la pretemporada començada, això et va perjudicar a l’hora d’acoplar-te al grup?
No crec que em perjudiqués a l’hora d’acoplar-me al grup però és vera que costa un poc més entrar en els plans de l’entrenador tenint en compte que vaig arribar al fi nal de pretemporada.
Com és un dia normal en la teva vida a França?
Solc anar a entrenar els dematins, al migdia menj a ca nostra amb la meva al·lota, després vaig a la ciutat esportiva a classes de francès. I després de les classes tenc entrenament de recuperació i potenciació amb el meu preparador físic que ve de Barcelona cada setmana de dilluns a dijous. També tenim temps de sortir a sopar i de visitar llocs de la ciutat.

A dia d’avui quin és el teu nivell de francès?
Està malament que ho digui però és “très bien” haha. La veritat és que he après bastant ràpid l’idioma, els meus companys em diuen que som el jugador estranger que millor el xerra en tan poc temps, n’hi ha que han necessitat dos anys.
Quins jugadors t’han ajudat a integrar-te més ràpidament?
Alfonso que és portuguès i ens entenem bastant bé m’ha ajudat bastant; i també Adrien Honou i Benjamin Bourigeaud.
Com veuen l‘illa de Mallorca els teus companys d’equip?
Veuen Mallorca com un lloc per anar de vacances amb bona temperatura i platges espectaculars.
El campionat de lliga el vau començar a nivell de resultats amb molts pocs punts. Què va passar a les primeres jornades?
Tots els començaments costen. Som un equip jove, molts no ens coneixíem i al començament ens va costar arrencar.
Va cridar especialment l’atenció que un jugador que va costar 3 milions d’euros no comptés per a res per al teu primer entrenador, en Christian Gourcuff ,què va passar amb ell que casi no va comptar amb tu?
Sincerament no vaig entendre molt a l’entrenador anterior. Tenia unes idees bastant rares i posava abans a altra gent que a jo, sense donar-me l’oportunitat. I quan em va donar una oportunitat li vaig demostrar que podia jugar en l’equip.
Precisament et va donar una oportunitat en Copa dimecres dia 25 d’octubre i una assistència teva va servir per a què el teu equip passés de ronda. Contra quin equip jugareu i com fou el partit?
Exacte, vam jugar contra el Dijon en el meu debut amb l’equip. Vaig aprofi tar l’oportunitat donant una assistència que va signifi car la victòria, així que molt feliç.
Aquesta bona actuació en copa et va obrir la titularitat en lliga, el dissabte 28 d’octubre a la vista al camp del Montpellier, que va servir per al teu debut amb gol inclòs i casi doblet. Fou el debut somniat?
Així és, fou el meu debut en lliga i no hagués pogut anar millor, sobretot per les difi cultats que havia tengut abans d’entrar en l’onze. Vaig demostrar que si em dones confi ança puc ser útil i vaig marcar un gol per a guanyar el partit.
I a la setmana següent novament l’entrenador va decidir no donar-te minuts. Supòs que la situació era
desesperant?
Com he dit abans, no vaig entendre molt bé l’actitud de l’entrenador. Quan et treu de titular, jugues un gran partit
Brandon i la seva al·lota al Mont Saint Michel

i marques el gol de la victòria i el següent partit no et treu a jugar no entens molt bé que succeïx ni per què pren aquesta decisió, però et toca aguantar.
Després del partit el president va anunciar la seva marxa i poc després es va canviar l’entrenador. Sabri Lamouachi et va donar l’oportunitat de ser titular en el seu primer partit a la banqueta. Com fou el partit?

Vam jugar contra l’Estrasburg a ca seva. Tenen molt bona defensa i fou un partit difícil, no vaig estar tan còmode com en altres partits, però em va servir per a tenir minuts i confi ança.
Va arribar el derbi contra Nantes, com són aquest tipus de partits?

Són una festa. A Bretanya es respira molt de futbol i hi ha molta passió i moltíssims d’afi cionats. S’organitzen actes abans del partit per a l’afi ció per anar encalentint els motors i gaudir de l’ambient. Durant el partit no van aturar d’animar. Fou un derbi molt bonic i vam aconseguir guanyar-lo.
Abans de l’inici del partit contra Nantes es realitzà un homenatge a Denbelé, l’actual davanter del F.C. Barcelona, que realitzà la treta d’honor.

Què et conten del pas de Dembelé en el Rennes? Em conten que era molt bon al·lot i un molt bon jugador, molt veloç i decisiu, ambidextre.
Quan l’entrenador no comptava amb tu es va especular que en el mercat de gener podies sortir cedit. Amb l’entrada de Lamouchi et sents més valorat? Hi ha més “feeling”? Penses seguir en el Rennes? Al fi nal quan un no entra en els plans de l’entrenador et planteges les opcions i possibilitats que tens, una d’elles és sempre la cessió, però jo estic content en el Rennes. Amb l’arribada de Lamouchi em sent valorat, em dóna oportunitats i minuts, xerram molt i em felicita per la bona feina en els entrenaments. A Rennes som feliç.
Com penses celebrar aquest Nadal? Tenc pensat viatjar amb el meu germà Jordan a Andalusia quatre dies per a visitar a la meva família i després tornaré a Mallorca fi ns dia 28 per a estar amb la meva al·lota. Esper desconnectar un poc i gaudir, però dia 28 em toca tornar a França i seguir amb els entrenaments.
Què els demanes als reis per el 2019?

Sobretot que em respectin les lesions i tenir l’oportunitat de fer-me un lloc en l’onze per a competir i poder entrar en llocs europeus amb el Rennes.
Veus el Mallorca a segona A l’any que ve? N’estic convençut. No és bo xerrar encara d’ascens en aquestes alçades perquè cometríem la mateixa errada de sempre; però tant en Jordan com jo seguim a l’equip de ben a prop i enguany ho estan gestionant molt bé, són els preferits per a pujar per mèrit propi.
I el veus a primera en els pròxims anys? Ojalà, el Mallorca és l’equip del meu cor i ojalà pugui veure’l aviat en el lloc que li correspon, que és la primera divisió. És un camí molt difícil però si segueixen fent les coses bé arribarà

 

Revista Dies i Coses
Fotos Rennes

Los comentarios están cerrados.