Els Tamarells, adéu al nostre soci d’Honor, adéu amic,…
30 abril 2016 | Por lorenzo | Categoria: 
«Avui no és un dia qualsevol, una part important de la història del Barça ja no hi és, a partir d’avui el nostre club ja no serà el mateix. No marxa un gran jugador, ni un reconegut entrenador, ens deixa una persona plena d’humilitat, humanitat i senzillesa, que ha dedicat 60 dels seus 78 anys de vida a servir el Barça, sense demanar res a canvi, però sempre i des del primer dia amb enorme professionalitat pronunciant aquelles paraules que ja mai més tornarem a escoltar: «Bona tarda a tothom, i benvinguts a l’Estadi…».
Per nosaltres marxa alguna cosa més que un ídol, marxa un AMIC en majúscules, i no feia tant que ens coneixíem.
En el setembre del 2007, en una reunió de la junta directiva de la nostra penya, se’ns va ocórrer fer una distinció a una persona que des de 1956 (un any en el camp de Les Corts, i fins la passada setmana en el Camp Nou) era l’encarregat de donar per megafonia les alineacions dels partits. Quan comunicàrem al club la nostra intenció, les va venir molt de nou, i ens demanaren i perquè aquest senyor? Si ningú mai li ha fet una distinció, ni sols cap penya. La meva resposta fou fulminant: crec que la història seria molt injusta si algú no homenatgés a Manel Vich i, com que en Els Tamarells som diferents i especials, nosaltres serem els primers. Quan vàrem poder parlar amb ell també li va sobtar.
El 16 de novembre del 2007 acudia al nostre cinquè aniversari, que férem en el restaurant Can Andreu Cos a Campos. Varen bastar dues frases seves perquè tothom se donàs compte de que aquella persona era distinta, la seva veu peculiar i contundent feia escoltar a tots i ningú pipellejava. Aquell dia va rebre la gerreta felanitxera i començava una extraordinària relació que ha durant quasi nou anys.
En el Nadal del 2008 li dedicàrem la imatge de la nostra loteria, amb tanta fortuna que només per la segona xifra no ens va tocar la grossa.
En el maig del 2009 el vàrem tenir a Porreres, en la cinquena Trobada de Penyes, ell ja era com un més de la família, i es sentia com a casa.
En el novembre del mateix any el convidàvem al nostre setè aniversari i, per unanimitat, li concedíem el nostre carnet de Soci d’Honor nº 550. Ja era un dels nostres.
Pel desè aniversari li reservàrem un moment especial, ell juntament amb una altra llegenda com el delegat Carles Naval, serien els qui tancarien el cicle d’actescommemoratius amb un magnífic col·loqui «Quasi un segle en el Barça», celebrat en la Casa de Cultura de Felanitx en el desembre del 2012.
Des de llavors ens hem continuat veient però ja a Barcelona, i també per Nadal o Cap d’Any el cridàvem per desitjar-li unes bones festes. Podem dir que hem estat unsassortats de haver-lo conegut i haver pogut mantenir una relació amb ell. Mai va tenir un no cap a nosaltres.
Ara serà estrany tornar al Camp Nou i no escoltar al Manel, des d’avui tindrem un estel blau i grana que amb llum intensa brillarà amb força. Des d’aquí voldríem proposar que la cabina de megafonia de l’Estadi ja dugui el seu nom per sempre. Des d’ara mai ja podrem oblidar aquesta llegenda: «Bona tarda a tothom, i benvinguts a l’Estadi…». Fins sempre, Manel Vich. Descansa en pau, amic.
