Sports De Ca Nostra

He llegit al Diari, que hi ha àrbitres de Categoria Regional  que han posat el llistó de les targetes alt, suposo que amb el criteri de evitar desordres en forma de exclamacions per part dels entrenadors.

No hi ha dubte que l’àrdua feina de aplicar el Reglament es realitza millor amb serenitat i que per tant, ningú dels protagonistes hauria de “esvalotar el galliner” ja que no ajuden gens ni la excitació ni la revolta contínua.

Dirigir un partit d’un esport tan passional, significa carregar amb la exigència de “ser” i “tenir” autoritat i cada col·legiat fa seu un estil propi per aconseguir-ho. En aquest aspecte s’altra dia un futbolista em van narrar una crònica amb el seu punt de vista sobre una manera de dirigir…..:

Feia una bona estona que el partit havia finalitzat i encara continuava assegut incapaç de desvestir-se. Estava fatigat i abatut, no només pel resultat (havien perdut 1-3) sinó per com l’àrbitre havia aplicat el Reglament.

Els visitants havien marcat un gol en clara posició de fora de joc, per contra no en va concedir un de vàlid als locals, quan la pilota sencera havia travessat la ratlla de meta i per si no en tenies prou, de manera sorprenent -no va acceptar ni el més mínim comentari- havia expulsat a dos jugadors amb vermella directe.  

Immòbil contemplava als companys que agitats i empipats feien queixes: “el baló havia entrat”, deia un, “Nunca me habían expulsado, sólo le he dicho que era gol”. “Si fa una temporada jugava amb ells, era company seu, els coneix a tots!”, escalfats, proferien altres.

Realment el futbol es imprevisible. Amb la il·lusió del primer partit de Lliga, m’entres feien l’escalfament tenia moltes ganes de jugar. Tot començà a variar quan encetat el partit l’àrbitre havia fet advertències a l’entrenador amb to amenaçador: “Quiero tener una tarde tranquila y después ir a ver el Barça, así que calladito…”, ignorant el principi que diu que si vols que et respectin has de començar per respectar.

 Sabem que si un jugador o entrenador utilitza un llenguatge ofensiu o fa gests de contrarietat o desaprovació als falls arbitrals, podrà ser considerat responsable de conducta incorrecta. No era aquest el cas.

Per altre part, la expulsió es un utensili formidable que el Reglament entrega a l’àrbitre amb la finalitat de acabar amb les faltes greus. Precisament per la seva gravetat i influència sobre el joc, aquesta eina sancionadora ha de ser utilitzada amb judici i prudència.

A pesar dels seus errors el col·legiat seguia amb actitud altiva, havia confós ser enèrgic amb ser dur i agre. Arbitrar d’aquesta manera en tost de adquirir, fa perdre autoritat, enerva i desorienta als futbolistes i si per acabar-ho d’arreglar fas observacions amb “chuleria”  irritaràs a tots.

Amb tota seguretat i tal com desitjava, aquell àrbitre va tenir un capvespre tranquil, ningú el corregirà i continuarà xiulant amb el seu estil propi. Però a molts els havia espatllat i fet malbé la festa del futbol i probablement tornarà a fer-ho.

Ferran Andreu. Entrenador.
deportesmenorca.com