Sports de ca Nostra

Un bàsquet millor és possible a Menorca

A partir d’aquesta proposició, raonada i argumentada des de la passió que em mou per aquest esport nostre, vull exposar a títol personal el què ha dut a un grup de malalts del bàsquet a generar un moviment a la nostra illa i a convidar a sumar-s’hi a tots els estaments i el seu entorn.

Un bàsquet millor no vol dir, simplement, un bàsquet de superior categoria i/o de resultats competitius òptims. És molt més complex i apassionant. No vos equivoqueu. Un bàsquet millor es genera a la base, amb la millor formació i educació, esportiva i de relacions socials, pels educadors-entrenadors, jugadors i àrbitres; amb activitats diversificades i complementàries; fent de cada entrenament, de cada trobada entre equips, de cada concentració amb seleccions un moment esportiu de competició per xalar i a la vegada de festa social.

Dit açò, i després de xerrar-ho amb un quants amics que també estimen el bàsquet, vam decidir –amb la col•laboració del CCE Sant Lluís, el Consell Insular i l’Ajuntament del poble- fer un pas cap endavant i fer una crida a clubs, federació, institucions, gent del bàsquet sense cap vinculació als anteriors per mirar de donar forma a aquest moviment i que el bàsquet menorquí, tot el bàsquet menorquí, pogués donar un salt de qualitat estructural i amb un únic beneficiari: l’esportista.

La resposta ha estat positiva i tothom s’ha sumat a la proposta de diàleg establerta. Dia 6 de desembre vam convocar una taula de debat i el passat dia 2 de febrer li vam donar continuïtat amb un format més distès. I el debat va ser bo, és necessari, per arribar a un consens. La suma i el creuament que s’ha fet d’opinions, criteris, inquietuds, discrepàncies, experiències és positiva, és necessària. Ens ho hem de poder dir tot a la cara. Però ha de servir per arribar a acords, ajuntar postures, no per separar absurdament enrocats en episodis puntuals o desavinences personals. Del passat s’ha d’aprendre i millorar. Ningú no té la veritat absoluta, cadascú té la seva i pot ser vàlida. El bàsquet de Menorca mereix un esforç col•lectiu. El bàsquet de Menorca és dels esportistes i per ells hem de fer feina.

El moviment no és meu, ni dels que hem encetat el meló d’aquest debat necessari. És dels clubs i aquests l`han de projectar als esportistes. I han de ser-hi tots els clubs. Tots. Quedi clar que cap del participants en les reunions anteriors s’ha manifestat cap al CD Alcázar con “enemic públic”. Al contrari. Sense l’aportació dels valors de l’Alcázar el moviment no tindrà continuïtat. La suma de la idiosincràsia de cada entitat enriquirà i enfortirà els aspectes formatius esportiu, educatius i socials.

Quant a la proposta de recuperar la figura d’un director esportiu a la Federació, per desenvolupar un programa amb les directrius i les necessitats que marquin els clubs, s’ha debatre com la resta de punts posats damunt la taula i d’altres que puguin sorgir. El nom de Joan Junoy el proposà un assistent, no vinculat a cap club, com a exemple de perfil idoni per la trajectòria, experiència i prestigi que és innecessari explicar a la gent del bàsquet. L’entrenador català va ser el primer sorprès per la proposta –n’hi pot haver més, no és un tema en cap cas tancat-, com també m’ha sorprès l’atac covard que s’ha aprofitat per fer cap a la seva persona. Joan Junoy i Jordi Anglada –també en el punt de mira simplement per pensar diferent i expressar-se amb claredat- han assistit desinteressament a aquestes trobades per una petició personal i és gent de bàsquet que s’ha d’escoltar, al marge que es pugui estar d’acord o no amb el seu discurs. Opinió, criteri i crítica n’aportaran. I és necessari ser receptius a tot el que es diu. I açò va per tots. Repeteixo, si rebaixem el debat a terrenys personals el bàsquet menorquí no avançarà mai. Al contrari.

I fins aquí arriba la meva labor. Com a un dels promotors inicials d’aquestes trobades, d’aquest moviment, sense més voluntat que donar el primer pas i convidar a que altres persones i clubs agafessin el testimoni i continuessin la iniciativa sense més objectiu que arribar a un punt d’enteniment comú per la millora conjunta del bàsquet a Menorca. Els clubs tenen la paraula. La Federació i el Consell estan predisposats a col•laborar en aquest moviment. Evidentment, aquí seré pel que faci falta.

Xavi Carreras

(Director Esportiu del CCE Sant Lluís)

Los comentarios están cerrados.