Sports De Ca Nostra

• • En Rafel Martorell va néixer a Palma el dia 12 de novembre de 1971, a prop del Lluis Sitjar, lo qual va fer en ell brollás el seu mallorquinisme de forma especial, i de cor… viu pel Real Mallorca, amics i per fer ell, fent de l’honestedat i la sinceritat la seva gran arma.

Per altre banda, en Rafel regenta desde fa anys una tenda de souvenirs i licors a Palma Nova coneguda com “Fantastik”, que es converteix en la seva forma de vida per ell i la seva família pels quals no dubta en donar tot tipus d’el·logis cap a ells.

Ara bé, lo important d’en Rafel Martorell es que fins fa unes setmanes era el President de la Federació de Penyes Mallorquinistes, va succeir a n’en Xisco Bauça i es va imposar a Miquel Mesquida “Barralet”. Fa quasi un mes en Rafel Martorell i la seva junta varen dimitir el passat 27 de novembre per discrepàncies amb l’actual propietat provocant que el proper dijous 27 de desembre es convocaren noves eleccions a la Federació de Penyes del Mallorca a on es presenta únicament Miquel “Barralet.

 

Entrevista a Rafel Martorell:

Rafel Martorell: Per nosaltres es un honor atendre a Fútbol Mallorca i especial a tu que som amics i bon mallorquinista que ets.

• Part d’actualitat:

 

1. Que penses de l’actual situació del Mallorca en general?

Rafel Martorell: La situació actual del Mallorca la veig molt malament, es com un malalt que necessita un metge urgentment, en tots els aspectes, ja sigui a l’aspecte social, institucional i esportiva. Tots coneixem els problemes que hi ha dins el mateix Consell d’Administració, sabem que hi ha mes de 2000-3000 socis a l’estadi que no existeixen a dins el club i els problemes econòmics que té el Mallorca com a conseqüència d’haver sortit d’un concurs d’acreditors i que ara mateix el club es troba en que ha de pagar lo que deu als creditors durant quatre o cinc anys que farà que la situació sigui complicada.

 

2. Penses que el Mallorca pot sortir d’aquesta situació? Com?

Rafel Martorell: Clar que si es pot sortir d’aquesta situació… ¿Com? Pregunta del milió… Desprès de tot lo que hem denunciat desde la Federació de Penyes, pensem que hi ha una solució i aquesta passa per un canvi de propietat… sembla que el senyor Utz Classen vol fer un projecte nou paro no hi ha més alternatives. En definitiva, si aquesta propietat: Serra Ferrer, Cladera, Coca i Cerdá no s’en van la cosa pinta molt malament.

 

3. Es Joaquin Caparrós l’entrenador ideal per treure el Mallorca endavant?

Rafel Martorell: Si, estic convençut de que Joaquin Caparrós es l’entrenador ideal, ara bé… has de tenir un bons pilars per intentar sortir endavant. A més l’experiència de Caparrós es molt important i pens que es l’adequat per sortir de la zona baixa de Primera, es un gran entrenador i l’any passat quasi ens fa jugar a Europa.

 

4. Penses que les guerres entre la part social (Penyes) i el Club han sigut fonamentals per la baixa assistència de gent al camp? Hi ha solució?

Rafel Martorell: Les guerres entre les penyes han sigut promogudes desde el Club, quan desde d’alt s’ha vist que hi havia una Junta de Federació de Penyes que no era de l’agrado d’aquesta propietat, ja que es deia lo que es sentia i pensàvem. Deien moltes veritats que avui en dia el temps ens està donant la raó. Sempre hi ha penyistes que no volen tenir problemes per davallar amb autobús al camp procedents de la Part Forana i fer mallorquinisme, noltros ho entenem paro pensem que s’ha denunciar aquelles coses que no ens agraden i de forma publica per intentar que no es cometin errors.

 

5. Quina valoració fas de la teva gestió com a Expresident de la Federació de Penyes?

Rafel Martorell: Noltros es veritat que el primer any varem fer molta feina i varem aprovar amb molt bona nota, estam convençuts de que ens hem equivocat amb coses i hem fet coses que en aquells moments tal vegada una Junta Directiva molt mes fluixa no els hagués fet com per exemple defensar als treballadors o a n’en Jordi Morey, nosaltres ho tornaríem a fer perquè pensem que era lo correcte i si hem faltat al respecte en qualque moment només cal demanar disculpes públicament.

 

6. Que penses de les noves eleccions a la Presidència de la Federació de Penyes del Mallorca que es duran a terme dia 27 de desembre? Que demanaries als candidats? Et presentaries un altre vegada?

Rafel Martorell: No em tornaria a presentar, a no ser que els companys m’ho demanessin… aquells mateixos que demanaven unitat i que a la vegada han posat rodes al moli perquè nosaltres ens ananèssim inclús sabent que lo que denunciàvem era veritat. Em consta que serà en Miquel Mesquida “Barralet” el nou President de la Federació de Penyes i desde aquí li vull desitjar molta de sort i que desfruiti al màxim d’aquest càrrec cosa que jo no he pogut fer el darrer any.

 

7. Que diries a la gent que no ha sabut valorar la feina que s’ha fet desde la Federació de Penyes?

Rafel Martorell: No els diria res perquè pens que la gent es conscient de les il·lusions i de les ganes de tenir feina, llevat d’alguns que tenien idees bastardes que tu i jo sabem, tota l’altra gent sap que nosaltres ho hem fet de cor i en algunes ens hem equivocat. En definitiva, la gent ha estat conscient d’allò que hem fet es pel be del Mallorca.

 

• Segona part: En Rafel i el Mallorca.

8. Com vares començar anar a veure el Mallorca?

Rafel Martorell: Record viure a l’Avinguda Sant Ferran ben aprop del Lluís Sitjar, record partits del Ciutat de Palma contra el Barça, aquells triangulars que es feien al mes d’agost i que duraven un cap de setmana. Record anar a veure els entrenaments del primer equip al Sitjar amb el meu padrí. Tenc records bons i no tant bons, es viure partits de segona a Murcia o Sa Pobla paro en defitinitiva, tots els records del Sitjar son bons.

 

9. Defineix en poques paraules als següents personatges del Mallorquinisme:

Rafel Martorell:

• Pello: Amengual: En poques paraules es difícil definir en Pello, primer perquè es una bellíssima persona, segon es un gran mallorquinista, molts de la planta noble de Son Moix els hi agradaria ser com en Pello i tercer, es com un germà.

• Llorenç Serra Ferrer: Com entrenador va tenir el seu moment i avui en dia s’hauria de reciclar… paro com a propietari… molt malament.

• Utz Classen: Un empresari d’èxit, un nin prodigi, un cervell, matemàtic i potser bo pel Mallorca. Pens que podria ser la salvació del Mallorca avui en dia.

• Jordi Morey: Traïdor.

• Mateu Alemany: He xerrat dues vegades amb ell. Pens que es un bon gestor, amics dels seus amics i bon mallorquinista.

 

10. Quin ha estat el partit més emocionant que recordes haver vist del Mallorca? El que més angoixa has sofrit?

Rafel Martorell: El mes emocionant fou la final de Valencia de l’any 1998 davant el Barça, crec que aquell dia a molts de mallorquinistes se’ns va morir una part del cor. Record que aquell partit ens expulsaren n’Enrique Romero, de forma injusta perquè aquella temporada tot i que jugava de lateral esquerra, varem estar jugant de tu a tu a tot un Barça i finalment, als Penaltis, sempre que veig a Jovan Stankovic li dic que “Els Penals els fallen els qui tenen collons per fallar-los” aquell penal que va fallar… Ara bé, el futbol, ens va tornar lo que ens devia que era la final d’Elx davant el Recreativo de Huelva a on varem guanyar.

Per altre banda, per excés d’informació i per incompetència dels nostres dirigents. El partit contra l’Atlètic de Madrid fa dos anys que varem perdre 3-4 i que varem estar a punt de descendir. En aquella època, noltros teníem molta informació dins el club, es fet de que no es varen saber moure els fils a la darrera jornada com tocava, fou un una sensació agredolça, agria perquè quasi varem davallar i dolça perquè varem estar la Federació de Penyes que els darrers anys va omplir l’IberoStar Estadi.

 

11. Que recordes de:

Rafel Martorell:

• Final de Madrid 1991: Jo hi vaig anar un parell de dies abans perquè tenia el meu padrí jove que havia estat operat feia poc d’un càncer i per desconnectar un poc, varem anar tota la família a veure el Mallorca al Bernabeu. Record jugar una final a Madrid contra un equip de Madrid… que se’ns va fer molt feixuc i pens que no havíem d’haver jugat aquella final a Madrid i manco contra un equip de Madrid. Son les coses que no entens dels dirigents d’aquells moments que no ens varen agradar gaire als mallorquinistes.

• Final de Mestalla 1998: Era la nostra final, el partit l’haguéssim pogut guanyar, era el moment de donar un bon bot de qualitat com a afició i com a club.

• Final de Birmingham 1999: Aquella final fou diferent perquè record que anàvem perdent tot el partit, la “Sombra de Mestalla” estava present i molts teníem la sensació de que la perdríem aquella final… una final que varem començar perdent, que varem empatar i que finalment com saps varem perdre. D’aquella final tots els mallorquinistes ens recordem d’en Nedved i pens que pel Mallorca ha d’esser un honor haver jugat la darrera final de la Recopa d’Europa.

• Final d’Elx 2003: Aquella final per jo, veure tota aquella ona de vermell, la paella, la gent que es va mobilitzar amb Miguel Garro i Maties Rebassa, la paella de Samuel Eto’o, les fotos e imatges de televisió… que s’han vist… Mentres, nosaltres varem anar a dinar a un poblet i varem coincidir amb don Miquel Dalmau (al cel sia) i la veritat fou una sensació impressionant guanyar.” Les finals no es juguen sino es guanyen” com deia don Luis Aragonés.

• Promocions: Las Gaunas, Sarrià i Vallecas 1997: Avui he estat xerrant amb un mallorquinista de pro que em parlava de les promocions de Vallecas 96 i Vallecas 97, aquesta no hi vaig anar paro la vaig escoltar a la radio i fou molt emocionant. Aquelles promocions que no puges Juanra son fotudes. Ara bé, a Las Gaunas no hi vaig anar paro segurament tots aquells que hi varen anar segur que varen disfrutar com a nins petits ji ji ji… Per altre banda, Sarrià també la vaig escoltar per la radio… i la de Vallecas 97 la record esser a ca nostra amb els meus pares i fer una gran festa. Aquell gol de Carlitos amb jugada de Stankovic per la banda això mai ho oblidaré. Per acabar, també record el Mallorca “B” que va pujar a segona i el partit contra el poderós Barça “B” a on l’equip que comandaven uns tals: Diego Tristán, Albert Luque i en Pep Lluis Martí… varen guanyar a tot un filial del Barça amb jugadors com Xavi o Puyol, entre d’altres.

 

12. Que recordes del Lluis Sitjar? Tens alguna anècdota que es pugui contar?

Rafel Martorell: Record del Sitjar, anar cada diumenge amb la meva família a jugar per camps de tot Mallorca, amb el meu germà o jo mateix i córrer molt per anar a veure el Mallorqueta al Lluís Sitjar tant a segona o a primera. Sempre córrer per veure el Mallorca perquè jo jugava a Montesión i el meu germà a La Salle, dinàvem aviat per anar a veure el Mallorca.

Per altre banda, també record passar estones molt bones al Lluis Sitjar, record un partit contra el Betis que em vaig disfraçar de Pare Noel i varem guanyar… vaig ser portada del Marca: “Papa Noel se adelanta en Mallorca” varem riure molt. També record a un que cada vegada que passava en Tomas Monserrat li cridava: “Monserrat Balearico o H.P” i en Monserrat deia “I jo et vaig cremar la moto” per lo vist a Tomas Monserrat li cremaren la moto al camp del poblense… tota la tribuna se’n reia. També record, que amb en Pello a la sortida del Sitjar el seu germà Jordiet, qui era la “joguina” d’aquella Penya record que els diumenge es passaven a un nin per damunt de la gent… aquest nin era en Jordi. En definitiva, tot lo que record del Sitjar era positiu.

 

13. Com veus el Mallorca dins la societat actual? Penses que hi ha molts de mallorquinistes?

Rafel Martorell: Jo crec que si. Pens que ser mallorquinista es dur dins el cor, no es allò que s’encén o s’apaga, n’hi ha que no venen perquè no els hi ha agradat ja sigui per part del Club o de les Penyes a on m’incloeixo jo. Sobretot, amb els problemes que han anat sorgint aquests darrers cinc anys a on la gent no sap que fer, es gent que es mallorquinista i que quan veu el Mallorca per la televisió volen que guanyi sempre el Mallorca. Que pasa? Que el Mallorca ha tengut una mancança d’aficionats a l’estadi: Primer: Desde els darrers 16 anys a Primera sempre s’han venuts els millors jugadors, lo qual no genera il·lusió, la gent vol un equip guanyador, que fitxa el millor jugador del món o perquè surt de la cantera, es inevitable. Equips com el Sevilla o el Corunya, aquest l’any passat a segona omplia el camp i fa poc era el “Superdepor” que va guanyar la lliga i va fer el “centenariazo” al Bernabeu, etc… La gent vol un equip guanyador paro si quan fas la campanya més digna de totes, la gent veu que fas tercer o quart i veu que el Club ha de vendre perquè no te ingressos atípics; que es lo que vol fer el senyor Classen; i ell en vol generar per poder mantenir els jugadors bons. Per exemple: En Pina fa una bona jugada i molta gent et diu “Fes-li una foto per que l’any que ve no el tendrem aquí”. Aixó es el pa de cada dia d’aquests anys i la gent això li fa mal. Això es culpa de que molts de propietaris que ha tengut el Mallorca aquests anys no han posat diners o no han trobat gent que vulgui posar-ne o crear un projecte il·lusionant per atreure a la gent. Segon: La crisis econòmica que afecta a tothom i que patim tots. Els horaris de televisió, que fan mal als equips que venen jugadors com noltros perquè vas per altres camps i els veus plens. Mentre que aquí som 7.000 o 8.000 socis i amb aquestes quantitats… això un equip de Primera no ho pot aguantar molt perquè son entrades de Segona Divisió A i aquí hi ha alguna cosa que falla.
14. Com es un dia normal a la vida d’en Rafel?

Rafel Martorell: Una normal per jo ara mateix, es impossible desconnectar del Mallorca per totes les noticies que passen als diaris. Intent continuar amb hàbits com cridar als amics, als meus germans com puguin ser en Pello Amengual, en Pep Roig, ara mateix he berenat amb na Carol, en Guillem Caballero, tenc contacte amb en Tomeu Caldentey que es per Madrid, amb na Natalia Fuster que es per Barcelona estudiant, en Juan Ma Vázquez i no fa molt he anat a veure en Miguel Garro que es a la clínica i la meva vida avui es anar al meu negoci que està fluixet ara, fer quatre feines, anar a recollir els nins, fer-los els dinar o el sopar, llegir un llibre o veure una pel·lícula. Els divendres sempre quedo amb els meus amics de tota la vida, els dissabte vaig a veure el meu fill petit jugar a futbol i al gran també. Dinar cada setmana amb la meva dona i els meus pares desde fa anys. Desde que no som President de les Penyes només m’ha canviat que estic molt més tranquil, més relaxat i sobretot, ho noto per que he guanyat en salut i ara aquest dissabte miraré de veure el Mallorca (esperant que guanyi). En definitiva, viure tranquil però sobretot, em quedo amb un parell de coses molt bones que son avui en dia he tengut la sort de liderar a un grup que varem començar com a coneguts i que avui en dia ens estimem moltíssim tots, he tengut la sort de tenir gent jove espectacular, ben formada, educada i per damunt de tot, amb els valors molt clars, com la independència, la honestedat, uns valors que per desgracia al carrer s’han perdut un poc. Em quedo amb aquesta gent als qui jo estim amb locura i que han cregut amb jo desde el primer dia. I després em quedo amb amics que he fet, com coneguts com eres tu paro que arrel d’esser President de les Penyes aquesta amistat s’ha anat reforçant tant amb tu com amb la teva al·lota, na Sara, en Ramón, en definitiva, amb gent que val la pena i tot aixó, ho puc agrair que he estat President de les Penyes, he perdut mes temps dins el Mallorca i vos he pogut conèixer a tots millor. Sobretot això, noltros continuarem amb les nostres famílies anant al futbol a disfrutar, a passar pena, a riure o plorar i pasar-ho be. Mirar-ho tot desde la barrera.

 

Rafel Martorell:

Per acabar vos vull dedicar unes paraules: Sou un parell que formeu part d’aquest mitjà de comunicació, donar-vos molts d’ànims a voltros a seguir amb la feina que feis que es ben important i sobretot, un consell que vos vull donar: Voltros heu d’escriure allò que en consciencia heu d’escriure i així ningú vos podrà dir que vos heu venut a qualque altre…cosa que per desgracia ha passat per Mallorca i lo important de fer feina a un mitjà de comunicació que ara comença es que te una avantatja: Que pot créixer i es pot fer gros, lo qual es molt guapo.

Futbolmallorca.com