Sports de ca Nostra

Xiulets, mocadors i crits de protesta

De vergonya! Xiulets, mocadors i crits de protesta a Son Moix. El màxim accionista, Llorenç Serra Ferrer; l’encara president, Jaume Cladera; el tècnic, Joaquín Caparrós, i els futbolistes del Mallorca que sortiren ahir al terreny de joc han d’estar empegueïts, després del lamentable espectacle que protagonitzaren.

El Reial Mallorca perdé davant el Sevilla (0-4) en el duel d’anada dels vuitens de final, fou humiliat i va fer un ridícul majúscul, espectacular… Joaquín Caparrós queda ara ben a prop de la destitució, després d’un matx de vergonya. Ni plantejar-se’n un relleu seria una irresponsabilitat. Una altra cosa és que Serra mantingui la confiança en un tècnic que, ara per ara, ha quedat sense discurs. L’entrenador presentà un onze novedós, farcit de suplents i ben aviat quedà clar que hi ha futbolistes que foren titulars que no tenen el nivell suficient per jugar en el Reial Mallorca.

El conjunt de Caparrós va ser un equip indolent, instal·lat en la mediocritat, i amb uns jugadors sense ànima, sense cor i sense vergonya. El pitjor va ser l’actitud d’uns futbolistes que jugaren sense la mínima intensitat exigible a una plantilla de professionals. Els homes de Caparrós, entabanats des del primer moment, encadenaren errades i imprecisions. L’equip defensà de la pitjor manera, sense convicció, sense contundència… En el centre del camp, Fontàs i Martí no aportaren res en atac ni intentaren tallar la línia de creació del Sevilla. Ien atac, res de res. Tant Arizmendi com Gio dos Santos entraren poc en joc i demostraren una falta de confiança i convicció sense límits. El mexicà encara ho intentà en alguna oportunitat, però sense sort.

El Mallorca acumula així tretze partits fora guanyar -deu de Lliga i tres de Copa-. L’enfrontament no va tenir història. El Sevilla agafà el control del partit des del primer minut. Arizmendi disposà de la primera ocasió clara del duel, però, sol davant Palop, no va saber superar el porter del Sevilla. Álvaro Negredo, de cap, inaugurà el marcador abans que es complís el primer quart d’hora i el madrileny va fer el segon poc després. El Mallorca ja era una caricatura d’equip, un esperpent. Se sentiren aleshores els primers xiulets, els primers crits de protesta. Una passada de Navas va fer possible que Medel marcàs el tercer (0-3) entre xiulets, mocadors i crits. El famós «fora, fora» s’escoltà, i ben clar, a Son Moix. Iencara abans del descans, Dos Santos fallà un penal. Bigas i Cristeto substituïren Anderson i Marc Fernández en la represa, però res no canvià. Ben al contrari, Botía, completament sol, arrodoní el marcador (0-4).

Els aficionats mallorquinistes mostraren el seu disgust amb una ironia quasi salvatge. Feren l’ona i cantaren «olé, olé» quan els futbolistes andalusos tenien la pilota. El club informà que 4.330 espectadors acudiren a l’estadi i una immensa majoria abandonaren les grades abans d’hora. El juvenil Brandon debutà en substituir Alfaro abans que Luna marcàs (0-5)el cinquè per a vergonya del mallorquinisme. Ien acabar, més protestes, més mocadors i crits de «Caparrós, dimissió». Un reduït sector de l’afició clamà: «Serra, c…, fora de Son Moix» i d’altres, també poquets, insultaven els futbolistes mentre es retiraven camí dels vestidors.• Pep Verger (Diaribalears)

Los comentarios están cerrados.