Xiulets, mocadors i crits de protesta
13 diciembre 2012 | Por lorenzo | Categoria: FĂștbol, Real MallorcaDe vergonya! Xiulets, mocadors i crits de protesta a Son Moix. El mĂ xim accionista, Llorenç Serra Ferrer; l’encara president, Jaume Cladera; el tĂšcnic, JoaquĂn CaparrĂłs, i els futbolistes del Mallorca que sortiren ahir al terreny de joc han d’estar empegueĂŻts, desprĂ©s del lamentable espectacle que protagonitzaren.
El Reial Mallorca perdĂ© davant el Sevilla (0-4) en el duel d’anada dels vuitens de final, fou humiliat i va fer un ridĂcul majĂșscul, espectacular… JoaquĂn CaparrĂłs queda ara ben a prop de la destituciĂł, desprĂ©s d’un matx de vergonya. Ni plantejar-se’n un relleu seria una irresponsabilitat. Una altra cosa Ă©s que Serra mantingui la confiança en un tĂšcnic que, ara per ara, ha quedat sense discurs. L’entrenador presentĂ un onze novedĂłs, farcit de suplents i ben aviat quedĂ clar que hi ha futbolistes que foren titulars que no tenen el nivell suficient per jugar en el Reial Mallorca.
El conjunt de CaparrĂłs va ser un equip indolent, instal·lat en la mediocritat, i amb uns jugadors sense Ă nima, sense cor i sense vergonya. El pitjor va ser l’actitud d’uns futbolistes que jugaren sense la mĂnima intensitat exigible a una plantilla de professionals. Els homes de CaparrĂłs, entabanats des del primer moment, encadenaren errades i imprecisions. L’equip defensĂ de la pitjor manera, sense convicciĂł, sense contundĂšncia… En el centre del camp, FontĂ s i MartĂ no aportaren res en atac ni intentaren tallar la lĂnia de creaciĂł del Sevilla. Ien atac, res de res. Tant Arizmendi com Gio dos Santos entraren poc en joc i demostraren una falta de confiança i convicciĂł sense lĂmits. El mexicĂ encara ho intentĂ en alguna oportunitat, perĂČ sense sort.
El Mallorca acumula aixĂ tretze partits fora guanyar -deu de Lliga i tres de Copa-. L’enfrontament no va tenir histĂČria. El Sevilla agafĂ el control del partit des del primer minut. Arizmendi disposĂ de la primera ocasiĂł clara del duel, perĂČ, sol davant Palop, no va saber superar el porter del Sevilla. Ălvaro Negredo, de cap, inaugurĂ el marcador abans que es complĂs el primer quart d’hora i el madrileny va fer el segon poc desprĂ©s. El Mallorca ja era una caricatura d’equip, un esperpent. Se sentiren aleshores els primers xiulets, els primers crits de protesta. Una passada de Navas va fer possible que Medel marcĂ s el tercer (0-3) entre xiulets, mocadors i crits. El famĂłs «fora, fora» s’escoltĂ , i ben clar, a Son Moix. Iencara abans del descans, Dos Santos fallĂ un penal. Bigas i Cristeto substituĂŻren Anderson i Marc FernĂĄndez en la represa, perĂČ res no canviĂ . Ben al contrari, BotĂa, completament sol, arrodonĂ el marcador (0-4).
Els aficionats mallorquinistes mostraren el seu disgust amb una ironia quasi salvatge. Feren l’ona i cantaren «olĂ©, olé» quan els futbolistes andalusos tenien la pilota. El club informĂ que 4.330 espectadors acudiren a l’estadi i una immensa majoria abandonaren les grades abans d’hora. El juvenil Brandon debutĂ en substituir Alfaro abans que Luna marcĂ s (0-5)el cinquĂš per a vergonya del mallorquinisme. Ien acabar, mĂ©s protestes, mĂ©s mocadors i crits de «CaparrĂłs, dimissió». Un reduĂŻt sector de l’aficiĂł clamĂ : «Serra, c…, fora de Son Moix» i d’altres, tambĂ© poquets, insultaven els futbolistes mentre es retiraven camĂ dels vestidors.âą Pep Verger (Diaribalears)